AMOR DE VIOLETA
Qui t’ha ensenyat, petita violeta, a estimar tant..?
Com has après a tenir tant d’amor dintre del cor...?
Ets miracle de dies clars amb impol·luta aurora,
missatge nítid que sap explicar que la vida és amor,
esperit ferm, dins un cos amb lentituds i mancances,
que ens mostra que la saviesa viu dins del cor.
Ofereixes abraçades tan pures... tan dolces...
sense vel de falsedat, d’egoisme ni de traïció,
que trobes fàcilment el que molts mai no troben.
A cada flor li dóna la vida diferents fragàncies,
la teva ens diu que la discapacitat no és incapacitat,
que la violeta no ha de ser espigada com la rosa,
perquè no és l’alçada de la flor la que captiva,
és l’essència del seu perfum, la que enamora...
Qui t’ha ensenyat, petita violeta, a estimar tant...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada