dijous, 10 de novembre de 2011

FENT CAMÍ

FENT CAMÍ…


Camino inventant quimeres,
senders amb grocs de ginesta
i ocres de pa tendre amb mel.
Busco vent suau que no xiscli,
cerco mar que sigui arrissada,
i sento del lligabosc la niviesa,  
però també de la rosella, el roig.  
Jugo a fer i desfer projectes,
defujo  hivern sense cap foc.

Camino fent dissenys de somnis
i marco ben fort les petjades
damunt dels dies que s’allunyen;
vull gaudir cada hora que fuig...
no sentir-ne enyor dins del pit.
Si em diuen que ja he fet tard,
fingeixo que no ho he sentit...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada