dijous, 10 de novembre de 2011

FLOR DE NEU




Suportant el gebre i el glaç,
dins espessor de tarda blanca,
abraça el poeta pensaments
que anhelosos caminen;
inventa mots que fonguin gel,
s’impregna de tinta els dits
per desvetllar riu de sentits;
arrecera sota el braç somnis
que són espurnes d’emoció,
sentiments de molt endins
que defugen gèlida fredor.

Quan el fred és ferida a la pell,
escriu esperançades paraules
que atorguen un  tebi caliu
a les gèlides volves blanques.
Quan la neu clivella l’ànima,
la poesia es desperta,
esclata la flor de neu...  

2 comentaris:

  1. VEIG QUE AQUEST BLOC VA PRENENT FORMA I SERÁ MOLT INTERESSANT

    ResponElimina
  2. Molt agraïda. De mica en mica aconseguirem un blog entranyable.

    ResponElimina