Voldria que un delicat perfum de lilà
ofegués sentors luxurioses de guerra,
bàlsam de jardí humitegés terra aspra,
i suau color violeta tenyís el roig del foc.
Esvairia les lluites salvatges i ferotges,
consolaria mares, avis i petits infants
que, tot buscant pels racons un tros de pa,
cerquen amb delit una raó per no odiar.
Voldria embellir tots els enderrocs,
arrencar de l’asfalt pedruscalls colpejats,
i retornar als nens les seves joguines,
perquè juguessin en carrers d’humanitat.
Traspassaria portals que són invisibles,
esvairia fums que parlen de llibertat,
mentre amb metralla seguen la vida.
Voldria envoltar-me sempre d’olor de lilà,
veure flors a les ninetes dels meus fills!
Mai no gosaria mirar-los els ulls,
si hi tinguessin retrets de les víctimes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada