dilluns, 14 de novembre de 2011

PERFUM DE LILÀ

Voldria   que  un  delicat   perfum  de  lilà
ofegués    sentors    luxurioses   de  guerra,
bàlsam  de  jardí  humitegés  terra   aspra,
i suau  color  violeta tenyís el  roig  del  foc. 
Esvairia  les   lluites  salvatges  i   ferotges,  
consolaria   mares,   avis  i   petits   infants
que, tot buscant pels  racons un  tros de pa,
cerquen  amb  delit una raó  per  no  odiar.

Voldria   embellir    tots    els     enderrocs,
arrencar de l’asfalt  pedruscalls colpejats,  
i retornar   als    nens  les   seves  joguines,
perquè  juguessin  en carrers d’humanitat.
Traspassaria   portals  que  són invisibles,
esvairia   fums   que   parlen  de   llibertat,
mentre   amb   metralla   seguen   la   vida.

Voldria envoltar-me sempre d’olor de lilà,
veure  flors a  les ninetes  dels   meus  fills!
Mai    no    gosaria    mirar-los    els    ulls,
si   hi  tinguessin   retrets   de  les víctimes...
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada